Descobreix Mancor
Mancor de la Vall està ubicat al cor de la Serra de Tramuntana, s’eleva uns 215 metres per sobre el nivell del mar i està connectat per carretera amb Inca, Biniamar i Caimari. De l’època islàmica prové el nom de Mancor, concretament de la paraula benacor, que en àrab significa: edifi alt del puig, referint-se a Santa Llúcia. Una altra procedència del nom podria ser del clan bereber dels Manquir.
Manté intacte l’encant d’un poble petit, amb 1.500 habitants censats i una superfície aproximada de 20 quilómetre. El municipi està format per petits nuclis o alqueries: Mancor, Biniarroi, Massanella i Biniatzent, que es remunten a l’època de la Conquesta pel rei Jaume I.
Envoltat de muntanyes, Mancor compta amb un passat que es remunta a la preistòria, época musulmana de la que reté nombrosos noms i topònims, i la conquesta de Mallorca, on passa a formar part del municipi de Selva fins l’abril de 1925 en que aconsegueix la independència després de 625 anys.
A més d’un poble pintoresc, trobaràs una exquisida oferta gastronòmica local i unes rutes senderistes que te faran gaudir com mai d’un entorn privilegiat.
Què veure a Mancor de la Vall?
Mancor de la Vall compta amb un important llegat arqueològic definit pels talaiots del Clot dels Diners i Conia, el fortificat de Son Boscà, defensat per una murada i la cova de Montaura, on els ancestres enterraven els seus morts i adoraven els seu ídol en forma de toro.
La dominació musulmana deixa topònims com Biniatzent o Biniarroi i llinatges com Binimelis, a més d’elements arquitectònics relacionats amb l’agricultura, com les sínies o els safareigs.
A l’any 1300, el rei Jaume II de Mallorca fundà les viles foranes i Mancor va quedar inclosa dins els terme de Selva. L’oratori de Sant Llúcia és una petita església medieval al cim d’un puig que data de 1275, i que fins a principis del segle XVII fou el centre de culte pels nuclis de Mancor, Biniarroi, Massanella i Binitazar. Després de vàries reformes, es construí un edifici singular dedicat a activitats espirituals per part de les congregacions religioses que l’han gestionat al llarg dels anys.
A l’any 1340 moriren molts habitants del municipi a causa de la pesta negra i davant la impossibilitat de pujar a santa Llúcia, els mancorins construiren l’església de Sant Joan Baptista, a la que adosaren el cementiri.
Fires i festes
Mancor de la Vall rendeix culte a Sant Joan com el seu sant patró (24 de juny), data en la que es duu a terme un extens programa d’activitats culturals i festives com ara verbenes, passacarrers amb gegants i caparrots, competicions esportives o sopars a la fresca en les que participen activament tots els habitants del poble.
Una altra de les cites ineludibles pels amant i aficionats als bolets és la “Fira de l’esclatasang i la muntanya” que es duu a terme a finals del mes de novembre i durant la cual Mancor es converteix en el centre de la micomania insular. Durant un cap de setmana sencer, es duen a terme exposicions, ballades populars i activitats diverses per totes les places del poble, a més d’un mercat de bolets i productes artesants i de la terra on es poden trobar tota casta de varietats. Una variada oferta gastronòmica elaborada a partir dels bolets com a ingredient principal acompanya les celebracions.
Però els mancorins celebren moltes altres dates al calendari; al gener, Sant Antoni és digne de grans celebracions, amb fogueres, torrades i beneïdes de Sant Antoni, carrosse i el descens del corb Rasputín.
La bauxa es desferma per Carnaval, a finals de febrer o principis de març, quan els mancorins es disfressen i recorren el poble en singulars processons o passacarrers anomenats rues o ruetas. Les festes finalitzen amb el tradicional enterrament de la sardina, on els vilatans ploren desconsoladament pel final de les festes de Don Carnaval.
Posteriorment arriba Dona Quaresma, per donar pas a la Setmana Santa, en la que amb gran devoció, es celebren diversos actes religiosos com el Descendiment de Son Tomeu, la processó de l’”Enquentro” o el Pancaritat de Sant llúcia que posa fin a les celebracions de Pasqua.
El dia de Sant Jord (23 d’abril), es celebra la Fira del Llibre i per Les Verges (21 d’octubre), antigament els joves del poble cantaven serenates a les al·lotes, que convidaven a bunyols i moscatells als seus pretendents, activitat que es segueix realitzant avui dia.
Un altre dels punts de trobada més tradicional són les matances del porc, que es duen a terme en cases particulars i que suposen una jornada de treball i festa en la que s’elaboren els embotits propis de la terra: sobrassada, botifarró, llonganissa i camaiot entre d’altres.
